L'oblidat Frau Fiscal

Avui us ofereixo un article meu publicat a la revista Argonautes, on col.laboro:

"En aquests mesos s’ha debatut molt sobre el tema dels impostos: Que si calia pujar-los, que si calia baixar-los, que si calia modificar-los, que aquell impost sí i altre no..., però en aquest debat s’ha passat de puntetes per una qüestió quantitativament molt important: el frau fiscal.

Tot i que no hi ha informes oficials, el informes que anualment publiquen les mateixes associacions de inspectors d’Hisenda, o els centres d’estudis d ‘entitats financeres o dels sindicats, fitxen el frau fiscal a Espanya en un 23% del PIB, percentatge que representa un 10% més que la mitjana europea. Expressat en termes de diners que es deixen d’ingressar a la Hisenda, és una xifra que oscil•la d’ entre 70.000 i 100.000 milions d’euros cada any. Tot això en un país com Espanya, on juntament amb Irlanda té la pressió fiscal és la més baixa de la zona euro, segons l’ indicador Eurostat.

Els efectes qualitatius del frau ens porten a fets , si més no, curiosos. El primer fet “curiós”és que al 2009, treballadors i pensionistes van declarar de mitjana 18.400 euros, mentre que els empresaris que declaren pel sistema de estimació directa van dir que van guanyar tan sols 13.525 euros de mitjana. Menys encara van declarar guanyar, el micro-empresaris acollits al sistema de estimació per mòduls. En aquest cas , 11.567 euros . Aquest fet insòlit ens fa únics a escala europea: Un lloc on que els ocupadors declarin que guanyen menys que la gent que ocupen, o es un símptoma de frau, o vol dir que les nostres empreses són veritables ONGs.

L’altre fet “curiós” és que Espanya té en circulació 111 milions d’euros en bitllets de 500 euros, un 30% del total de tota la Unió Europea. Aquest bitllets de 500 euros representen el 64% del valor total del efectiu en mans dels ciutadans i ciutadanes espanyoles. Segurament si fem una petita enquesta al nostre voltant, és possible que trobem a gent que no hi ha hagi vist mai cap bitllet d’aquest import o com a molt hi ha vist un o dos a la seva vida. La pregunta és : On són aquests bitllets?? Sembla clar que la resposta és que hi són a la bossa del frau.

Sobta que amb la gravetat dels fets exposats, la quantitat d’ingressos que es perden i injust repartiment de la carrega fiscal, la reivindicació a les administracions d’una millora substancial en la lluita contra aquestes pràctiques no sigui un clamor popular. Sembla que no és una prioritat ni per les administracions ni per les persones administrades.

Hi ha factors culturals que poden explicar aquesta actitud. Així , segons dades d’una enquesta del Centre d’Investigacions Científiques (CIS) de juliol del 2008 a Espanya , el 82 % de la gent enquestada considera que hi ha molt o bastant frau fiscal. A més un 82% també considera que si la gent no enganya encara més, és simplement per por a una inspecció. Per últim un 52,1 % considera que quasi tothom defrauda alguna cosa quan paga els seus impostos i a més l’administració hi compta amb això.

Precisament la falta de rebuig social del frau fiscal és un factor clau en la lluita contra aquest problema. Els diners que algunes persones alegrament defrauden són els fons necessaris per les Administracions per mantenir sistemes de protecció social, educatiu , sanitari, redistributiu, econòmic.... Aquest serveis són el que es coneix econòmicament, com el nostre “salari indirecte”, ja que es financen serveis que hauríem de pagar del nostre salari directe. Per entendre l’idea podem suposar un país imaginari on ningú paga cap impost, es a dir, que no hi ha cap “salari indirecte” i tot és salari directe. En aquest país imaginari qualsevol cosa estaria pagada pel nostre salari directe (carreteres totes de peatge, escoles, centres sanitaris, pensions, seguretat, qualsevol reparació o infraestructura, pressons, etc...). Traslladant aquesta explicació, veiem que l’efecte del frau fiscal seria similar al no impost, ja que el nostre salari directe continua igual, però amb reducció d’ingressos, es redueix el nostre “salari indirecte”.

L’altre factor clau d’aquesta situació és la política de l’Administració. Les inspeccions han de ser més contundents, amb més mitjans tècnics i humans (clarament insuficients), i incentivant els aspectes qualitatius (les bosses de frau) als aspectes quantitatius (fer moltes inspeccions, normalment on no hi ha i no hi pot haver frau). S’ha de crear un cos especial de Policia Fiscal especialitzada en delictes econòmics, cada vegada més complexes. S’ha de crear un registre d’operacions immobiliàries i un registre dels bitllets de 500 euros, acompanyat de mesures com que aquests bitllets deixin de tenir validesa a un període (el Govern Francès treballa en aquesta línea) o la mesura de canviar els colors del bitllets de 500 euros, per a que aquests aflorin. S’ha de reformar el sistema de mòduls per evitar l’emissió de factures falses amb IVA.

I sobretot, hem de canviar nosaltres. "

Toni Campos (Economista)