Mostrando entradas con la etiqueta Animales. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Animales. Mostrar todas las entradas

lunes, 31 de enero de 2011

Defensa dels Animals

La gran complexitat del panorama que envolta els animals no ha de ser obstacle, però, per intentar racionalitzar i humanitzar el seu tracte, posant en la mesura del possible els mitjans adients per assolir una relació més equilibrada i respectuosa. Els animals no són mers objectes inanimats que es regeixen únicament pel dret a la propietat. Cal establir una relació ètica amb els animals basada en el respecte, superant la visió de “propietat” o de “recurs” , tot tenint en compte que els animals senten i són subjectes amb necessitats tals com viure, ser lliures , no esser torturats i gaudir de la seva integritat física. Aquest reconeixement te com a conseqüència la defensa i protecció dels animals que impedeixin l’explotació abusiva i cruel, el maltractament o el patiment.

Cal una veritable conscienciació social tot desenvolupant campanyes divulgatives i informatives realitzades en escoles i també a la població general. El desenvolupament de la conscienciació i la sensibilització en el respecte cap als animals ha de prevenir i reduir i el maltractament i la violència exercida contra aquests. Una conscienciació general de la població i la sensibilització porta cap a una conducta responsable i cívica en la defensa dels animals i la preservació de la fauna i els seus hàbitats. Per tot això, és necessària una política integral de defensa dels animals, de conservació dels seus hàbitats i d’actuació contundent contra els humans que els agredeixen.

Aquestes actuacions s’especifiquen en que cal eliminar cria i caça d'animals per lluir la seva pell; en que cal regular el transports llargs d’animals i mai en condicions precàries; en que cal abolir les festes cruels amb animals i els espectacles de tortura; en que cal regular la caça amb una llei que comporti un control estricte i restringit de les modalitats de caça per motius de protecció animal i seguretat de les persones, i que tingui cura també del tracte dels caçadors envers els seus gossos; en que cal perseguir el tràfic i la captura d’espècies protegides; en que cal replantejar el paper dels zoos i dels animals fora dels seus hàbitats naturals; en que cal legislar sobre la tinença i abandonament dels animals de companyia , en el sentit de que la tinença d’un animal sigui una responsabilitat i en qualsevol cas la persona respongui envers aquesta responsabilitat, tot promovent l’adopció i la acollida dels animals abandonats; en que es millorin les condicions dels centres de acollida municipals i que els municipis exercitin les seves competències en recollida d'animals, control de les botigues, control de l’exposició dels animals als aparadors, compravenda il•legal, o control de la cria dels animals de companyia, enfortint, l’acció inspectora dels ajuntaments (intervencions en cas de maltractament, abandonament, venda il•legal, baralles de gossos, control del microxip, etc.); en que s’eviti la cria intensiva de animals promovent la cria extensiva, tot vetllant pel seu benestar a les produccions, tot eradicant els mètodes cruels i tot reforçant les mesures inspectores i de vigilància, i el sacrifici de manera; i en que cal abolir progressivament la experimentació amb animals, amb la validació de mètodes alternatius a l’experimentació animal i tot reconeixent el dret de la objecció de consciencia envers aquesta pràctica.

La defensa dels animals és també la defensa de la biodiversitat. La biodiversitat és un procés històric natural molt antic, precisament per això la diversitat biològica té el dret inaliable a continuar en la seva existència. i lluitem per desenvolupar una societat més sostenible, i això inclou incorporar al nostre discurs la problemàtica dels animals en tots els seus camps d’incidència. La biodiversitat al esser indispensable com a element per la nostre pròpia supervivència i també dóna una pista sobre la nostra evolució i com funcionen els ecosistemes. S’ha de reforçar els instruments de gestió per a la protecció dels espais naturals i corredors biològics del país amb l’objectiu de protegir els hàbitats de la fauna salvatge. També s’ha actuar contra les causes concretes de la pèrdua de ecosistemes, i per tant, de biodiversitat com la tala de boscos, la degradació dels sols, la contaminació ambiental o la caça i la pesca excessives.


NOTA: ESPERO LES VOSTRES OPINIONS DES DE LA SENSIBILITAT CAP ALS ANIMALS , PERQUE AQUEST TEXT ÉS UN "REFRITO" D'IDEES QUE EM VAN ENCARREGAR ESCRIURE i RECOPILAR.

jueves, 27 de mayo de 2010

Los burros del Rocío

El titulo de mi escrito no hace referencia al animal cuadrúpedo que todo el mundo conoce, si no a ciertos imbéciles de dos patas que utilizan a otros cuadrúpedos, en este caso a los caballos, para darse vueltas arriba y abajo, por la famosa romería del Rocío. Tampoco hago referencia con ese término, a la gente que acude a ese evento a la que respeto mucho, a pesar de que la costumbre en sí, me parece una absoluta tontería (esto último es un pensamiento personal e intransferible)

El caballo históricamente ha dado status a quién va montado arriba. Por ejemplo, en Nueva York, en la entrada principal del famoso Museo de Historia Natural, hay uno de los monumentos más racistas que se conocen de USA. Allí hay un conjunto escultórico donde aparecen Theodore Roosevelt, un indio y un negro, como muestra de los homo sapiens que poblaban los Estados Unidos. Theodore Roosevelt aparece montado a caballo, mientras que el negro y el indio, van a pie. (¿No podían haber ido todos a pie o todos a caballo?). Otro ejemplo más cercano de lo del caballo, lo encontramos con Franco. A pesar de que la leyenda urbana dice que el Tío Paco era un pésimo jinete, se empeñaba en que sus estatuas (esas que han costado tanto de quitar de nuestros municipios) fueran siempre ecuestres, así ganaba respetabilidad y de paso altura, que de ambas cosas andaba falto.

En el Rocío pasa igual. Ir montado a caballo, como hacían los antiguos (y actuales, ya que ninguno ha dejado de serlo) señoritos andaluces, es una forma de demostrar que se está por encima de los demás, no sólo físicamente (evidente), sino sobretodo socialmente.

Hasta aquí todo lo dicho de los caballos que van al Rocío no pasaría de ser una opinión compartible o no, sobre gustos de nuevos y viejos ricos, para aparentar, como pueda ser el hecho de ponerse una joya o comprarse un coche despampanante.

Lo que realmente me motiva a escribir estas líneas y que me indigna sobremanera es que este año tras año mueren en la romería del Rocío en el camino tirados, una media de veintitantos caballos. Estas muertes silenciadas por los medios de comunicación se repiten cada año como podéis comprobarlo en Google buscando algunas ediciones digitales de algún diario e incluso de alguna página web de jinetes habituales y amigos de los caballos. La escasez de comida y agua, las jornadas agotadoras y la falta de descanso son algunas de las causas que llevan a la muerte de los caballos durante la romería. También lo son los propios desfases de la romería que recaen directamente sobre los equinos con jinetes borrachos y no que controlan (muchos de ellos inexpertos), competiciones a caballo tras jornadas larguísimas de camino, hasta matar a palos a los propios caballos. Dichas causas, NO SON NINGUN INVENTO de ecologistas locos, ya que están certificadas por los miembros del Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil. (SEPRONA).

Quiero acabar diciéndole a estos imbéciles matacaballos de dos patas, que no hay caballero más malo que el que deja y permite morir de agotamiento a su caballo.

PD: Sé que mis letras ayudarán a dar conocer un tema quizá para mucha gente oculto, que se repite cada año. Lo de ayudar a concienciar , ya es otra cosa, pues confío poco en un país de pandereta donde desde el Ministerio de Cultura se premia con la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes al torero José Tomás.