El contracte de la indiferencia mutua

L’acadèmic, escriptor i pensador britànic Norman Geras assegura que funciona i existeix a la nostra societat un Contracte de Indiferència Mutua que consisteix en que una persona renuncia el DRET de ser ajudat pels demés , diguem-ne a la societat i /o a les seves formes més organitzades (Administracions Publiques, entitats, associacions...) , a canvi de quedar alliberat de la OBLIGACIÓ universal de ajudar als demés, es a dir, queda alliberat de participar de la societat i també de totes les formes organitzades de societat (Administracions Publiques, associacions, entitats socials, etc)

Aquest Contracte Social no explicaria tan sols el fet de l’individualisme extrem en el camp social, si no a més justifica, com a base ideològica aquesta conducta com a moral, racional i ètica, ja que en el fons estaríem parlant d’un contracte entre parts, una mera transacció comercial. El que s’intenta simular és que es compleixen aquests valors cívics, tot dient que s’està complint un contracte social. Es substitueixen els valors socials cívics per la legitimació moral de contraprestació purament mercantil.

El Contracte de la Indiferència Mutua faria que socórrer als demés no sigui una obligació moral sinó una elecció individual. S’individualitza allò que pertoca ser col•lectiu: la societat.

Aquesta indiferència als demés dona com resultat l’ incapacitat d’ empatitzar i posar-se en el lloc dels demés i es fomenta en el càlcul fred d’emprendre accions socials quotidianes segons el benefici personal (no social) que es treu.

El Contracte de la Indiferència Mutua no tindria tan sols conseqüències en las acciones socials de no col•laborar amb la societat, si no tindria una vessant reciproca: La que l’individuo no esperi res a canvi de la Societat

Així s’arriba a donar una situació desfavorable a la persona, en el fons hi hauria una comprensió d’aquesta situació de la mateixa persona. Hi hauria resignació davant una realitat que seria inevitable. Això fa que les víctimes no es defensin, perquè la conseqüència ideològica d’aquest Contracte, és que el mon es just i que cadascú rep el que mereix. En Economia això és la base del liberalisme econòmic expressat en la metàfora de “la ma invisible” a la Economia. Aquest bases econòmiques del Mercat s’estan establint com a base ètiques de la Societat.

Aquest Contracte d’Indiferència Mutua desenvoluparia una amoralitat, o moral relativa que conduiria a molts a ser nous indiferents. I així es repetiria l’efecte d’ indiferència augmentat com una bola de neu baixant per la muntanya. Tan sols la ruptura de la cadena de silenci ajuda a aturar la bola de neu.

Crec que el diagnòstic de Norman Geras és molt acurat i s’ha ajusta totalment a la realitat quotidiana de la nostra societat (manca de participació associativa, social i política ; frau fiscal; manca de valors ètics i cívics, etc).

PD: Aquest article meu ha sigut publicat en la revista ARGONAUTES
(http://www.revistaargonautas.net/)