Mobilitat

La Mobilitat entesa com el Transport de persones i mercaderies és instrument cabdal de la política mediambiental, ja que el 40 % de les emissions de gasos contaminats venen provocades pel Transport. L’aposta de la dècada dels 90 per solucionar els problemes de mobilitat va estar basat en el vehicle privat i les conseqüències han sigut una enorme dependència d’un combustible contaminant i no renovable ( i que a més s’ha d’importar), contaminació atmosfèrica i soroll, acceleració del canvi climàtic, alta accidentalitat, escassa cohesió social i alta congestió.

Cal un model de mobilitat basat en premisses de sostenibilitat, d’eficiència energètica i d’integració social. Cal apostar pel creixement de l’eco mobilitat (transport públic i viatges a peu i amb bicicleta), amb un paper més important del ferrocarril, fent un ús racional del cotxe (donant prioritat als vehicles amb alta ocupació de persones i fent promoció del carpooling i el carsharing). Paral•lelament cal apostar fort per la introducció de nous combustibles i l’electrificació tant com es pugui del transport públic (electricitat sostenible), l’extensió del principi de pagament per aparcar, el canvi en la fiscalitat per una de nova favorable a l’eco mobilitat, i implantant la integració tarifària del transport públic a tot Catalunya.

Cal una llei de finançament del Transport Públic basat en que el transport privat (cotxe) financi també el transport públic (“qui contamina, paga”) apart de les aportacions públiques (via impostos, també amb criteris mediambientals) i on les tarifes a la ciutadania recullin principis de Tarificació Social (renda, situació personal, “obligatorietat del desplaçament”,etc). També cal l’eliminació del finançament públic al transport privat i els incentius creuats que rep. En aquest sentit, l’ actual sistema de peatges de Catalunya es injust, perquè està inspirat en criteris contraris a la sostenibilitat: les tarifes són les mateixes amb independència del nombre d’usuaris del vehicle, també solen ser constants al llarg de tot el dia, els descomptes són per als gran usuaris (quan s’ aplica un descompte que paga la Generalitat, el en realitat es fa és transferir recursos públics als usuaris del vehicle privat, justament el contrari del que tothom diu que s’ha de fer), no per als que la fan servir poc, i els conductors de cotxes subvencionen el peatge dels camions, ja que aquests tenen un preu massa baix en comparació amb la gran destrossa que provoquen sobre la infraestructura. Per això cal que des del sector públic un rescat global i progressiu de tots els peatges de Catalunya amb l’idea d’aplicar a continuació uns peatges amb criteris de mobilitat sostenible. Aquesta operació suposaria no només racionalitat sinó també una important reducció en el preu mitjà del peatge.

L’objecte de les polítiques de Transport Públic, no ha de ser el moviment de persones en si, sinó garantir l’accessibilitat de la població als llocs on pot gaudir dels seus drets (treball, educació, salut,lleure, etc) , essent l’objectiu prioritari l’accés a aquest drets amb els mínims de desplaçaments. La transversalitat de les polítiques de foment del Transport Públic, fa que la seva promoció no sigui únicament un instrument de política mediambiental, si no que té connotacions en la planificació del territori i en la eficiència econòmica del país. Però sobretot és essencialment un política social perquè garanteixen a tothom, independentment de seu nivell de renda, la igualtat d’oportunitats en la mobilitat i, per tant, en l’accessibilitat als drets del treball, salut, educació, oci, etc. L’objecte de les polítiques de Transport Públic, no ha de ser el Transport en sí, si no l’accessibilitat de la població als llocs on pot gaudir dels seus drets, essent l’objectiu prioritari l’accés a aquests drets.

Les dades di¬uen que la majoria de dones, joves i persones amb rendes baixes utilitzen de forma habitual el transport públic en comptes del transport privat, observant-ne una relació inversa entre el nivell de renda i l’ús del transport públic. Queda clar que si es millora el Transport Públic, milloraran paral•lelament les condicions de la gent més desafavorida. Igualment, anar a la feina és el principal motiu pels desplaçaments en transport públic, de manera que qualsevol millora en els temps de pas o la durada d’un trajecte redueix en termes reals el temps que la persona dedica cada dia a la feina o seu “temps de treball”. En aquest sentit, i pel que fa als polígons industrials cal reforçar el transport sostenible, començant pel transport públic, i la creació de la figura de gestors de la mobilitat en l’àmbit de les empreses grans o de polígon. Cal la creació d’un sector econòmic basat en el Transport Públic, per la seva naturalesa poc o gens deslocalizable, i creador de llocs de feina.

El model de Transport Públic s’hauria de caracteritzar per ser:

Proper: Que prioritzi les actuacions en transport de proximitat que pot utilitzar tothom.

Participatiu: Ha de garantir la participació en les decisions dels agents socials com Ajuntaments, Associacions de veïns, les pròpies usuàries i usuaris, Sindicats, Grups de promoció del Transport Públic, etc

Eficient en termes de territori: Les millores del transport públic no poden venir únicament associades a la creació de nova infraestructura on calgui, sinó que sobretot s’ha de millorar la gestió sobre la infraestructura existent, tot maximitzant les seves possibilitats d’ús. Un exemple és el tren-tram, amb grnas les seves prestacions i baix cost d’implantació , un ferrocarril que dintre de la ciutat funciona com un tramvia però quan surt de la ciutat discorre per les vies ferroviàries convencionals.

Complet: tot plegat s’han de millorar i reforçar els serveis de transport públics actuals, tant quan parlem de freqüències, seguretat, fiabilitat, confort i capil•laritat de les xarxes, com quan parlem de material rodant i estacions. Aquestes millores han ser paleses pels usuaris/es dels serveis i per les persones que hi treballen.

Global: en la gestió de les xarxes de transport s’ha de tenir una visió de xarxa única (independentment del nombre d’operadors) amb les conseqüències que això desprèn tant en homogeneïtzació del sistema tarifari i descomptes, com en la coordinació horària i la capacitat entre diferents xarxes.

Just: La visió social del transport públic s’ha de traduir en les tarifes aplicades, les pujades anuals, els tipus de descomptes a determinats col•lectius (rendes baixes, anar a la feina, etc.). La totalitat de la xarxa ha de ser adaptada a la gent amb discapacitats.

Finalista: La mobilitat ha d’estar coordinada amb les polítiques d’accessibilitat de drets, essent aquesta accessibilitat el veritable objectiu a aconseguir.

Públic: Els serveis han de ser operats per operadors de titularitat pública, per tant, cal defensar la recuperació dels serveis que actualment es gestionen de forma privada.ës la garantia de que aquest serveix és donen amb criteris de comptabilitat social.

Pel que fa a les mercaderies, la seva base ha de ser el ferrocarril , amb construcció o recuperació de línies i terminals de càrrega tot augmentant la capil•laritat i l’ús de la xarxes ferroviàries de mercaderies, tot transferint el màxim nombre de mercaderies que fins ara es transportaven per carretera al ferrocarril. Paral•lelament proposem aplicar la Directiva de la Unió Europea “Eurovinyeta”, a través de la qual s’estableix un peatge de naturalesa electrònica als camions en tota la xarxa viària, no només la de gran capacitat. Aquesta norma busca incrementar l'eficiència del sistema terrestre de transport de mercaderies i constitueix una passa important cap a la aplicació a tot Europa d'un sistema de pagament per ús de la carretera. La idea subjacent a la Directiva de l'Eurovinyeta és aconseguir una internalització dels costos directes d'infraestructura i d'operació. També el transport marítim de mercaderies ha de créixer, però aquest creixement ha de quedar condicionat a la seva capacitat de treure i portar mercaderia de forma sostenible i no per convertir-se en una font de transport insostenible (posterior transport de mercaderies per carretera de forma majoritària)