Dació en el pagament de la Hipoteca

Un dels resultats de l'esclat de la bombolla immobiliària han sigut 250.000 execucions hipotecaries (desnonaments) en els darrers 3 anys. Per una part , la manca en aquests anys d'una política d'habitatge de lloguer accessible juntament amb les politiques públiques que incentivaven únicament l'opció de compra; i d'una altre part l’absència de controls seriosos a les entitats bancàries en la concessió de crèdits hipotecaris i a les mateixes condicions d’aquests crèdits, van ajudar al sobreendeutament de les famílies que buscaven la forma de trobar un habitatge. Amb un context de crisi i un augment de l'atur, aquest sobreendeutament, ha tingut les esmentades conseqüències desgraciades, no tan sols a les persones/famílies que van demanar el crèdit i que ara no ho poden tornar, si no als avaladors d'aquestes operacions. Per altre part hem de recordar que aquests sobreendeutament és i ha estat font de negoci per les entitats financeres.

A diferencia del que passa a Regne Unit, Estats Units, França o Alemanya, per posar alguns exemples propers, a Espanya el fet de tornar a l'entitat financera creditora l’habitatge objecte de l'hipoteca NO serveix per liquidar a la seva totalitat el deute hipotecari. Aquesta opció s el que s'anomena "Dació en el pagament de la hipoteca". És més, en el cas espanyol, l'habitatge en cas d'impagament de les quotes és subhastat. Normalment aquestes subhastes queden desertes i per llei el creditor pot adjudicar-se l'habitatge pel 50 % del valor de taxació, sense perjudici del cobrament de la resta del deute pendent . És a dir, que en el cas espanyol, l''entitat financera fa negoci dues vegades i, ja es dóna massa sovint el cas que la persona deutora és queda sense l’habitatge i endeutada per tota la vida, mentre que l'entitat bancària fa negoci amb l'habitatge adquirit al 50 % que el pot revendre al preu que estimi oportú i a més continua tenint dret a cobrar les quotes de l''hipoteca, sense minorar aquestes plusvàlues de la revenda.

Aquest drama personal de perdre l'habitatge, sovint la vivenda habitual, per la execució de l'hipoteca , i seguir tenint l’obligació de tornar la totalitat del deute hipotecari, objectivament impagable, també té la seva repercussió a nivell econòmic general de país. Aquestes persones són futures integrants de l'economia submergida abocades a la clandestinitat econòmica i financera, ja que per poder pagar un altre habitatge per viure (per exemple en lloguer) no poden declarar cap percepció d’ingressos, perquè la mera declaració comporta associada que aquests ingressos s’hagin de destinar al pagament del deute hipotecari. Aquest augment de l'economia submergida té com a conseqüència, l’augment del frau fiscal i una disminució en la recaptació tributaria.

Sembla raonable, que a Espanya, en concordança amb altres legislacions europees es permeti la dació en pagament com a liquidació total del deute hipotecari, si més no, que es permeti amb supervisió del tribunals de justícia, en els casos de vivenda habitual i bona fe del deutor. De fet hi ha alguna sentència judicial en aquest sentit, tenint en compte el dret a l'Habitatge que consagra la Constitució espanyola a l'article 4.. Seria qüestió, no tan sols, de donar un marc legal a aquestes sentències. És per sobre tot, donar resposta al clam de les necessitats de milers de famílies.

Toni Campos (Economista i Blogger)



PD: Aquest article meu ha sigut publicat en la revista ARGONAUTES (http://www.revistaargonautas.net/)