Inflació

De la inflació tothom en parla al menys una vegada al mes, mes concretament cap a mitjans de mes que és quan surten les dades d’una cosa anomenada, l’ IPC. ¿Però de que estem parlant?

La inflació no és ni menys ni més que el augment del preus i dels serveis en un determinat període de temps. No qualsevol augment, si no tan sols es considera com inflació si l’augment de preus es sostingut en el temps i no té un caràcter cujuntural . Una altra forma de definir-la és com la disminució del poder adquisitiu del diner, en el sentit, de que amb la mateixa quantitat de diner es pot adquirir una menor quantitat de bens i serveis.

Tot i que hi ha moltes formes de mesurar la inflació, a Espanya s’utilitza l’ Índex de Preus al Consum (IPC) que mesura les variacions dels preus en el mercat minorista, tot constituint una cistella de bens i serveis “representatius” d’una família “representativa”. Com es decideix el que s’entén com una “família representativa” i quins són el bens i serveis “representatius” d’aquesta família ha donat i dona encara lloc a molts debats. Es fa mitjançant l’Enquesta continua de Pressupostos Familiars que és una enquesta trimestral a una sèrie de famílies escollides aleatòriament sobre 484 productes.

A part de l’ IPC, existeixen altres formes de mesurar la inflació com l’ Índex de Preus al Engròs que recull les variacions del preus de producció, no de consum, però que té l’inconvenient de que no recull els costos d’intermediacions dels productes fins la seva venda final, ni recull els preus dels serveis. També existeix el Deflactor del PIB (Producte Interior Brut) que recull les variacions dels preus dels components del PIB i que té l’inconvenient que pel volum d’informació i la quantitat de productes es triga molt de temps en coneix-se’l, raó pel qual no s’utilitza tot i ser més exacte que l’ IPC.

L’important de la inflació, però, són els efectes sobre la gent, tot i que els efectes sobre la gent depenen si la inflació és inesperada, és perfectament anticipada o s’anticipa pero no perfectament.

Si la inflació és inesperada els treballadors, els pensionistes , les empreses amb preus prefixats i la gent que fa inversions en renda fixa surt perdent, perquè perden poder adquisitiu o el seu diner d’avui, en el futur val menys. En canvi, els efectes d’una inflació esperada no es donen tant directament en la gent o els agents econòmics si no es donen en els hàbits i costums. Així disminueix l’ús del diner en efectiu, ja que la gent decideix que és molt millor tenir el diner en depòsits que compensin la inflació esperada. Tot el que sigui efectiu (que no produeixen rendiments ni interessos) perdrà capacitat de compra futura.
Els efectes d’una inflació esperada però imperfectament anticipada seran múltiples. Des d ‘augments en els tipus d’interès per un augment dels fons prestables, fins un augment de d’incertesa al sistema econòmic que farà tendir a disminuir els terminis de qualsevol contracte que es faci i que farà modificar les decisions d’inversió, fent que la gent inverteixi més en actius reals i menys en actius financers. També té com a conseqüència un augment de l’especulació per un augment de les preferències socials de la gent a invertir en molt curt termini, però també fa augmentar la demanda de productes duradors envers els peribles. Influeix en l’ajust dels tipus de canvis de les monedes, tot igualant el tipus de canvi al mateix poder de compra de cadascuna de les monedes. Hi ha més efectes com sobre la redistribució de la riquesa on surten perjudicats treballadors i pensionistes sense clàusules de revisions salarials i a afavorida tota la gent que té deutes; o pot fer sortir afavorit l’Estat per una reducció del valor del Deute Públic a retornar als creditors; o pot derivar en un augment de l’emissió de diner (cal que circuli més diner per la economia per comprar les mateixes coses) o fins i tot pot afectar la progressivitat dels impostos al augmentar les bases imposables del IVA, pel l’augment dels preus.
Espero que sobre el proper dia 15 quant surtin les dades de l’ IPC us les mireu d’una altre forma.

Toni Campos (Economista i Blogger)


PD: Aquest article meu ha sigut publicat en la revista ARGONAUTES (http://www.revistaargonautas.net/)