miércoles, 20 de mayo de 2009

Granitos de Arena

La sociedad suele avanzar por la tenacidad de gente que imagina y hace cosas para un mañana diferente. Hoy reproduzco la carta al Conseller d'Interior, de la Roser Pineda, una profesora de instituto que tuvo un desagradable encuentro con un Mosso d'Esquadra. La Roser haciendo uso de sus derechos y resortes como ciudadana da una respuesta civica, constructiva y pacifica a actitudes impropias de un servidor publico.

Aclaro que tengo nada especial contra los Mossos, si no que ha coincidido en este caso trata sobre un Mosso. Me interesa escensialmente la actitud de la Roser, más que la actitud del Mosso, reprochable e injustificada por otro lado . Ello también es un homenaje a toda esa gente anómina que al igual que la Roser se enfrentan diariamente a Goliats (Administración, Empresas, etc) y cuyo resultado es que todos los demás vivamos mejor. Gracias Roser y al resto. Ahi va la carta...

Hble. Sr. Joan Saura i Laporta:

Sóc docent i la meva feina l’alterno al llarg de la setmana, entre l’Institut de Secundària, El Palau, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i la formació del professorat dels projectes de coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (Via Augusta 202 de Barcelona).


El dimecres, dia 29 a les 16:00 h, del proppassat mes d’abril, em disposava a continuar la meva jornada laboral al Departament d’Educació abans esmentat, atès que havia d’impartir una sessió de formació a professores i professors sobre "Creació plàstica, disseny gràfic i dibuix tècnic per ordinador". Al moment de voler accedir a l’edifici, vaig trobar-lo acordonat pels Mossos d’Esquadra, ja que allà hi havia concentrat un petit grup d’estudiants que es manifestaven contra el Pla Bolonya.


Permeteu-me que us digui, de bell antuvi, que la impressió que l’escena em va causar era la de ser un espectacle lamentable, el qual recordava històries de temps passat que, com aquest dia 29 d’abril, hi havia més policia –per cert, armada amb escreix-, que no pas joves concentrats.


Quan vaig voler entrar a treballar a l’edifici, vaig haver d’acreditar-me als diversos cordons de seguretat que em barraven el pas al·legant-me que la meva acreditació no tenia prou validesa, ja que en el cartronet identificatiu només hi figurava “Invitació” (com en tots els cartronets que el cos de seguretat estable del Departament d’Educació ens reparteix a totes les persones que no hi treballen diàriament, sinó a dies, visitants, etc). Les meves explicacions eren en va i vaig haver d’esperar-me una bona estona.

Mentre m’esperava, vaig aprofitar l’avinentesa per dir el que pensava sobre la situació dels estudiants que estaven concentrats, és a dir, que els nois i noies que eren allà reivindicant una sèrie de qüestions, eren els mateixos que jo com professora tinc cada dia a les classes i que, mentre el professorat els eduquem per a la llibertat i contra la violència, les forces de seguretat practicaven el contrari. Vaig afegir que em feia vergonya veure els Mossos d’Esquadra així al meu davant, precisament davant del Departament d’EDUCACIÓ, amb aquell caire d’autoritat, armats i lluny d’entendre que la violència engendra violència, que mentre el professorat dels centres educatius suporta segons quines conductes, les aguanta i intenta reeducar-les, ells no poden acceptar a quatre joves concentrats, cridant per les seves idees. Què i qui defensaven?


Finalment vaig entrar al vestíbul del Departament d’Educació amb alguna petita empenta per part d’algun dels Mossos i també per la pròpia situació. No obstant això, vaig dir en veu alta:

- “A mí no em toqueu!”. L’agent 1707 se’m va apropar i va respondre’m amb to mofeta:
- Senyora, què més voldria vostè que algú la toqués.


Davant d’aquella flagrant manca de tot en la seva resposta, he de suposar que la meva cara va traslluir la justa indignació que no va ser passada per alt per ningú, ni pel Mosso d’Esquadra esmentat, ni pels companys i companyes del meu grup de feina que també s’esperaven, els quals poden donar testimoni dels fets.


Tothom em va suggerir que era de llei denunciar un representant de l’autoritat que utilitza aitals mètodes verbals per afavorir diguem-ne la comunicació i convivència entre la ciutadania amb una evident falta de respecte. Però atesa l’hora, les persones que m’esperaven a la sala, el mal tràngol de la situació viscuda, etc. vaig ometre-ho, però sí que no em vaig estar de pensar que les coses gairebé no havien canviat pas amb els anys, sobretot les relacionades entre la policia i la ciutadania...

Ara bé, el dijous dia 07 de maig de 2009 vaig rebre una citació del Jutjat d’Instrucció número 20, amb el següent càrrec: “Una falta de desconsideració als agents de l’autoritat”, com a denúncia provinent del Mosso d’Esquadra 1707.

El judici de faltes 1173/2009 es va realitzar 12.05.09 a les 10:35 h, a la Secció A-4. La jutgessa va retirar la suposada falta esmentada i ni els testimonis presencials van ser cridats a declarar sobre tot aquest desagradable incident. Mai no vaig insultar, ni faltar al respecte a aquesta persona ni cap del Mossos concentrats. En realitat la meva única falta és la de no haver denunciat jo l’agent 1707.


Sé que la llei no empara moltes coses, que hi ha buits sovint greus i difícils de situar en els corpus de les lleis vigents, però el cas va ser molt clar,vaig actuar dient la veritat de tot allò que pensava perquè no atemptava pas a cap tipus de falta. Penso que som en un país lliure i si alguna cosa cal afegir és el rerefons de l’agent 1707, ja que res no l’autoritzava a utilitzar contra una dona la seva actitud masclista i discriminatòria, amagada al darrere de la seva imatge d’autoritat. Per la qual cosa demano:
  • A) Que revisin l'actuació dels Mossos del dia 29/5/09 davant el Departament EDUCACIÓ de la Generalitat de Catalunya.

  • B) Que sigui revisada l’actuació detallada del Mosso d’Esquadra, agent 1707, del dia 29.04.09

  • C) Que l’agent 1707 sigui obligat a fer un curs de formació sobre coeducació, gènere i violència verbal, o algun tema semblant, amb una sola finalitat: perquè treballa per a un país lliure, en el més ampli sentit de la paraula, lliure també, però, de qualsevol tipus de violència i discriminació.


Barcelona, a tretza de maig de dos mil nou,
Roser Pineda i Casademont


7 comentarios:

FERNANDO dijo...

Pues la verdad...es que si todos pusieramos un granito de arena , cada vez que palpamos de cerca la injusticia,el abuso de autoridad,,,y toda esta serie de "actos despreciables amparadoa por la "ley"...¿que ley???"...tal vez ,,este mundo seria más nuestro!!! ,,,Y tal vez los traumas de infancia o de adolescente , que tienen algunos miembros de los cuerpos de "inseguridad" del estado...mermarian y llegarian a ser simplemente seres humanos...no replicas absurdas de esos peliculones de cuerpos uniformados, repartiendo a diestro y siniestro y sin escrupulos...

Siento indignacion cuando veo hechos como el que describe Roser, pero me siento orgullossa de pensar, que todavia podemos contar con personas como ella...para sobrevivir.

Carme dijo...

Esto....lo anterior era mio ,,,un lio con las identidades ,,,eso de compatir pc!!!

L'Albert dijo...

Es la consecuencia de bajar el nivel intelectual para la admisión en el cuerpo.

Inicialmente el cuerpo estaba muy bien preparado, parece que con las prisas para llenar el rápido despliegue, han entrado elementos que hacen mas daño que bien al colectivo.

Es de esperar que el cuerpo tenga la capacidad de apartarlos cual virus dañinos, por que si no estamos apañados, la actitud de esta chica la considero valiente, civica y merecedora de nuestra solidaridad por que solo denunciando y haciendo públicos estos hechos se cambian las cosas.

También parece que no se hayan elegido a los dirigentes por criterios de competencia y coeficiente de inteligencia.

Anónimo dijo...

El escrito es patético y solo demuestra la incultura de la persona que lo escribe. La policía está para respectarla y por lo que se ve esta señora no lo izo.

Lo increíble es que encima os creáis que tiene razón y que es necesario escritos de este tipo.

Por cierto la falta de ortografía de la ultima línea es demencial, eso si que merece que la obliguen a ella a dejar la docencia y repasar conceptos básicos de ortografía.

Albert

Anónimo dijo...

¿"izo" del verbo "acer"? ¿Seguro que no es una falta de ortografía?

Anónimo dijo...

Es que izo, lo que se dice izo, yo izo la bandera.

Sobre el tema de la carta, si suponemos que es cierto lo que relata, el hecho es totalmente lamentable pero, por favor, no nos olvidemos que la carta podría no decir la verdad.

Y de mossos, como de profesores, curas, okupas, pastores, vendedores, fabricantes de cubos, periodistas, pasteleros, ministros, políticos, guardia civiles, guardia jurados, péritos, psicólogos, etc... hay de buenos y malos, ni más ni menos.

Toni Perico dijo...

Contesto:

1ª Fernando-Carme: A ver si nos aclaramos con las identidades que así empezó el Dr Jeckill...

2º L'Albert: Puede ser lo que dices, aunque estas actitudes (las machistoides)nos la encontramos en todos lados. Lo grave es que sé dé en quién se da. Si en vez de ser la situación en la puerta de una Conselleria, imagina si es una comisaria porque la mujer va a denunciar una agresión. Imagina la respuesta del tipo: "ya te gustaria a ti" que podria llegar a ser.

3º Anónimo (que no sé si te llamas Albert): Yo del escrito, saco la conclusión de que lo único que se pretende es precisamente que los Mossos sean un cuerpo al servicio de todos los ciudadanos y ciudadanas. Con comentarios como el que hizo el agente 1707, la distancia entre los ciudadanos y sobretodo las ciudadanas, se agranda un poco más. En el escrito no se pide que sancionen a nadie, sólo que se revisen una serie de actuaciones colectivas e individuales y que se forme al citado agente en valores como coeducación, genero o sobre la violencia verbal.
Vaya!!! que yo también me gustaria que formasen en esos valores o profundizar en esos valores y no soy el agente 1707.
Creo que el saber o tener determinados valores no ocupan lugar .

Sobre si el relato es verdad o mentira, lo unico que sabemos cierto (porque lo ha dicho un juez en su absolución sobre el delito de faltas) es que la Roser NO faltó al agente 1707. Hay testigos de que la cosa fue como dice la Roser, pero puedes creerlo o no, ya que no es un juicio.

Como ya dije, me interesaba esencialemnte la actitud combativa (esa actitud de erre que erre) de la Roser, más que la del Mosso, que como bien dices podria ser mosso, panadero, futbolista o lo que fuera. Es la actitud del debil en este caso, la que me interesa.

Por ultimo, gracias por participar discrepando.