martes, 19 de julio de 2011

No soc cap desgràcia, perque Catalunya és més que un club

Segons l'impresentable que fa d'alcalde a Barcelona, ser de l'Espanyol és una desgracia.

Per mi, tenir familiars i amics, d'altres opcions, no tan sols futbolistiques, no sols no és una desgràcia, si no que és un orgull. M'agrada ser como soc, pero`m'agrada més que la resta (com jo) puguin ser com vulguin. Això és diu tolerancia: Acceptar i respectar a les  que opinen i senten diferent, perque ser tolerant amb el que opina o sent exactament igual a tu, no és tolerancia, és autocomplaença.

Els "desgracies", estem farts d'alcaldes illuminats; de periodistes hooliganistes del nacional-culerisme; de DVDs pagats amb diners publics que ens ignoren i que menteixen; de que quan ens fiquen un gol unes persones que estàn a la llotja com a representants de la ciutadania s'aixequin a celebrar el gol com si estiguessin a la seva localitat; d'una televisió pública catalana al servei d'una entitat privada; de carnets de bons i no tan bons catalans i de que ens jutgin no per les accions que fem, sino per les nostres preferencies esportives.

Ja n'hi ha prou!!! Estem (tambè en això) INDIGNATS i ens rebelem.

Així ha nascut la Plataforma 'Catalunya és més que un club' és la iniciativa particular de quatre ciutadans catalans. No és, ni és la seva intenció ésser, una associació estable ni hi ha darrera cap mena d'empresa, institució o col·lectiu. Tan sols intenten expressar les nostres idees i deixar una eina a internet per a ser utilitzada per particulars o col·lectius catalans que pensin com nosaltres. ´La web és http://catalunyaesmesqueunclub.com/index.htm

Manifest:

Perquè ningú es pot apropiar d'un país i d'una bandera. Perquè el pensament únic, sigui en l'àmbit que sigui, és nociu per a qualsevol societat. Perquè la diversitat és indispensable. Perquè és indecent que servidors, institucions i empreses públiques estiguin al servei d'un club privat d'esport. Perquè no és el mateix informació que propaganda. Perquè nosaltres també paguem el sou del president de la Generalitat, els treballadors de la CCRTV i els mestres de les escoles públiques catalanes. Perquè no estem obligats a ser com la majoria. Perquè creiem que ningú ens pot representar si nosaltres no donem el nostre consentiment. Perquè pensem que els nostres fills tenen dret a triar sense que se'ls adoctrini. Perquè considerem que no hi ha res més perillós que dividir els ciutadans entre els que són normals i els que no, ni res més ridícul que fer-ho en funció de la seva filiació futbolística. Perquè, tot i que el nostre país és tan petit, continua sent massa gran. I, sobretot, perquè aquesta terra també és nostra, volem cridar: Catalunya és més que un club!
 
SIGNA:
 
Per signar el Manifest com a particulars heu d'enviar un e-mail a: signar@catalunyaesmesqueunclub.com; indicant el vostre nom, dos cognoms i localitat de residència. En cas de signar com a col·lectiu, heu d'afegir el nom del col·lectiu en qüestió (club, associació, etc...) i quin és el vostre càrrec (president, etc...). Les signatures s'inclouran en ordre d'arribada.
 
 

2 comentarios:

Juan dijo...

Estupenda la precisión. Aunque no soy catalán me identifico con lo que dices. Vale para todas las naciones, aunque para mi las naciones y los nacionalismos, tal y como se conciben son excluyentes. Se prefiere excluir a compartir. Alguna vez podremos, cada uno, estar más alla de la propia cultura. Un saludo

Vicent dijo...

Soy del Barça, soy catalán y soy independentista... y escribo en castellano porque me avergüenzo de mi ortografía en la lengua de Llull. Estoy de acuerdo contigo, pero mi razonamiento es otro: no creo que la política deba mezclarse con el deporte, la religión, ni ninguna otra fuente de pasiones pues su resultado solo puede ser el de la irracionalidad más absoluta.
Soy del Barça por convencimiento y porque es el único equipo al que se ha de ver con el babero puesto, pero también me siento orgulloso cuando vencen el Espanyol, el Nàstic, el Girona... y, sobre todo el Sant Andreu. Siento a todos los clubs catalanes muy adentro, pero sé que no debo mezclarlos con la política ya que la combinación puede ser muy peligrosa. También sé que muchos me dirán que hay una historia que los relacionan, sin embargo la historia solo habla de personas, la historia del fútbol es otra que habla de títulos, goles, penaltis... y, a menudo sus figuras son de otras naciones (Cruiff, Caszely, Kubala, Di Stefano, N'Kno, Gamper...).